És aquell on predomina l'argumentació i que exposa
l'opinió de l'autor sobre un assumpte.
l'opinió de l'autor sobre un assumpte.
Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions
per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió.
per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió.
L’estructura de l’argumentació consta d’una tesi o plantejament, que és pretén defensar; el desenvolupament, que és la presentació dels arguments per defensar la tesi i es fa amb ordre i claredat i finalment; la conclusió, que és la síntesi de la tesi argumentada.
Estructura
1.- L'exposició: es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar.
2.- La demostració: es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que
han de servir per convèncer l'interlocutor.
3.- La conclusió: recull i enuncia de manera sintètica i clara la tesi de l'autor i ofereix nous
temes per tractar en un futur.
En aquests tipus de texts els recursos lèxics i gramaticals més utilitzats són:
Locucions adverbials ( primerament, en segon lloc...)
Nexes i connectors ( no obstant això, en canvi, en conseqüència, per tant...)
Conjuncions causals (perquè, ja que, etc.)
La funció del llenguatge predominant és la conativa o apel·lativa i la referencial ja que ens mostra uns fets objectius. El temps verbal que s’utilitza sobretot és el present d’indicatiu. Els recursos retòrics que s’utilitzen són les metàfores, les repeticions, la perífrasis, els paral·lelismes, etc.
Per finalitzar, direm que la comunicació quotidiana està plena de situacions argumentatives, en la família, en el món laboral, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario