lunes, 21 de noviembre de 2011

Comentari de classe sobre Camaron

M'agradat molt la exposició de Camaron, ja que no tothom li agrada el cantant i estil de música.



Text narratiu que comenci amb la frase…

Aquell dia jo no ho sabia, però la meva vida estava a punt de canviar.
Va ser un dia molt especial, les meves amigues em van trucar, per anar al cinema i sense pensar-m'ho, vaig dir que sí.
Em van dir, que em vestís perquè em venien a buscar en cinc minuts. I de sobte, em vaig quedar pensant, perquè tenien tantes ganes d'anar-hi.
Just arribar al cinema, ens van trobar a uns amics i van venir amb nosaltres, estava tot planejat, per part de les meves amigues.
Em van presentar un noi, que des de petita jo coneixia, però feia molts anys que no parlàvem.
Vam estar una bona estona parlant i em va caure molt bé.
Després d'una setmana, ens vam trucar i vam quedar per prendre un cafè. I va ser un dia molt especial, perquè encara que portés anys sense veure'l, ni parlar-hi, van congeniar bastant i em va demanar sortir.
Vaig estar molt de temps cega per ell, i vaig arribar a creure que per a mi només existia ell i cap altre persona, que m'estimés igual.
Finalment vam durar uns quants mesos i durant aquell temps van ser molt feliç.

Comentari de classe sobre Baeza

Quan vaig saber que hi havia una companya de classe que era de Baeza, del costat del poble del meu pare. Em va fer molta gracia, ja que va explicar coses del poble, i encara que jo no sigui d'allà, tenim molta família per part del meu pare que viu aquella zona i vaig molts estius. A més, em vaig sentir identificada. 


Text narrariu sobre la història de la meva vida


Soc una noia que tinc 19 anys i em dic Alicia.
Des de petita, somiava sempre poder fer realitat el meu somni, que era poder treballar a la televisió i ser famosa.
M'agradava passar-m'ho molt bé amb les altres persones i expressar les meves emocions i sentiments, encara que de vegades si ets actriu, tens un guió a seguir.

Gairebé tot el que es veu a la televisió és tan real que em veig identificada en tot el que succeïx.
Però vaig anar creixent i em vaig anar adonant i assimilant de tot el que era real i fictici. I llavors em vaig adonar que no tot era com em semblava a mi.
Em vaig decepcionar cada vegada més i vaig anar perdent aquesta il·lusió.

Aquesta idea, se'm va ocorre quan estava a casa amb la meva família i quan anava a l'escola, en les hores del pati amb els meus amics.
Quasi sempre jugàvem al mateix, hi havia algunes persones que no volien jugar perquè deien que era molt repetitiu i llavors, jo sense cap problema em feia el meu propi joc imaginari i imitava el personatge més popular.

Text narratiu que té per protagonista un objecte animat

Sóc un suro rectangular de color marró.
El meu cos té una textura una mica tova i també estic protegit d'unes puntes negres a les cantonades per no fer-me mal en cas de caiguda.


Em sento bastant adolorit, ja que estic partit en dos, és a dir, tinc el cap fins la cintura en un lloc i la resta la tinc a l'altra banda de la classe.
Sempre m'estan fent mal, em claven xinxetes i agulles per tot el cos, n'estic fart.
També em pengen fulls i coses molt estranyes que no m'interessen gents.
Algunes persones expressen tota la seva ràbia contra mi, i jo no en tinc cap mena de culpa i també sento olors de materials tòxics, que m'envolten a la classe i em costa respirar.

De vegades estic molt trist, perquè segons les persones només serveixo d'ajuda perquè puguin penjar informació i s'en recordin de treballs, dates, és a dir d'agenda de classe. També per a penjar treballs i expressar les seves emocions i sentiments ja sigui individualment o a nivell col·lectiu.
M'agradaria poder poder participar amb ells i que hem tinguessin més en compte, ja que els hi ajudo bastant, encara que no sigui de manera voluntària.

Gairebé, cada dia ve una persona diferent i em penja informació sense demanar-me permís i depèn de la persona que és i del dia que hagi tingut, em clava la xinxeta més o menys fort. Ningú respecta la meva hora de dormir, ni qualsevol altra hora. Necessito poder descansar amb tranquil·litat i saben que ningú hem punxarà.

Tot això succeeix on jo estic situat, a dos llocs de la classe d'Educació Infantil del López Vicuña, que està al primer pis de l'edifici i també els passa el mateix a tots els meus familiars, que estan situats per tota l'escola.

Text narratiu a partir de cinc preguntes elaborat en grup

Preguntes:

QUÈ? Que havia estat un dia molt dolent. 
QUI? Els meus gatets blancs. COM? Fent-ho. PER QUÈ? Per què volia fer-ho. ON? En un lloc molt llunyà.QUAN? L'any 1991.


Text narratiu: Els meus gatets blancs

Recordo el dia que vaig trobar els meus gatets blancs, unes de les coses més importants per mi. Va succeïr l'any 1991, a l'hivern, un dia de fred i plujós.
Recordo que havia estat un dia molt dolent, dels pitjors de la meva vida. Havia mort el meu gos després de mesos malalt, sense possibilitat de recuperar-se. Va ser un cop molt dur per a mi, ja que me'l van regalar als 3 anys d'edat, havia compartit moltes experiències i vivències amb ell, li tenia moltíssima estima i va suposar una gran pèrdua.

Dues setmanes després, ja ben entrat el Nadal, vaig anar amb la família a passar les vacances a la nostra casa del poble, situada en un lloc molt llunyà de la ciutat. Vaig anar-hi amb la intenció de desconnectar una mica dels últims fets que havien passat, ja que és un lloc situat a la muntanya, que provoca aïllament i tranquil·litat.

Malgrat que ho intentava, em resultava impossible deixar de pensar en el Jackie, el trobava molt a faltar. Com que a casa no aconseguia desconnectar, vaig decidir sortir a passejar una estona per airejar-me. Anava caminant observant les vorer cobertes de neu, els cotxes circulant, la gent abrigada caminant carregada de bosses, fins que vaig aturar-me al costat del pont, al sentir uns gemecs. Estranyada vaig apropar-m'hi i vaig veure dos gatets molt petits, de color blanc, morts de fred i a dins d'una caixa. Els havien abandonat.

Amb la tristesa que m'havia suposat perdre el meu gosset, no podia entendre com algú podia fer-li això a un animal, això que vaig decidir endur-me'ls a casa i convèncer als meus pares per quedar-nos-els, ja que vaig pensar que ens aniria bé a tots la companyia d'un altre animal.

Després de convèncer-los, els van dur al veterinari, on els van posar les vacunes corresponents i necessàries.
Ara els tinc a casa i són molt carinyosos i juganers. Després d'haver viscut aquesta experiència, crec que tot passa per alguna raó, i que després d'una cosa dolenta, en ve una de bona.


Membres del grup

Gemma Marín
Cristina Nebrera
Laia Pérez
Alicia Rascón
Anna Zugasti

Text narratiu

Els textos narratius tenen la finalitat de descriure uns esdeveniments
reals o imaginaris, amb la finalitat d’entretenir o informar, segona
quin sigui l’objectiu de la persona que narra.

Estructura, consta en tres parts.
La primera part és el plantejament on es presenta la situació inicial de l’acció, on transcorre
aquella acció, el temps, l’època en el qual passa l’acció i els personatges, on s'exposa com són.
La segona part el nus on es desenvolupa els fets principals, en els quals provoquen un conflicte,
una complicació. I la tercera part la resolució on s’arriba el desenllaç del conflicte argumental

Preguntes que serveixen d'ajuda a l'hora de fer el text narratiu.
- Què?
- Qui?
- Com?
- On?
- Quan?
- Perquè?
A partir del plantejament d’aquestes preguntes, podrem extreure allò que passa, els protagonistes, com succeeix la història, on es realitzen les accions, el temps o moment en que es realitza allò explicat, i el perquè dels fets.

Exposició Son da Rua


D'on és la música? La música es brasilera. Toquem samba, regae, flamenc, etc.

Som un grup de percussió que toquem batucada, consisteix saber com tocar un instruments i alhora ballar i cantar.

Quan es va crear?

El grup es va crear fa 2 anys i uns mesos.
I es va començar a formar amb 12 a 15 persones.
Després van començar a fer sortides i la gent es va anant assabentant i llavors moltes persones que formaven part d'un altre grup, ho van deixar i es van anant unint en aquest.
El nostre director musical també anava a una altra colla “Marcatu de Sitges” i com va veure que li agradava molt, el seu somni era poder muntar-se la seva pròpia batucada.

Per quants membres està format el grup?

El grup està format per 58 persones aproximadament.
Es van anant donant de baixa i vénen noves persones.

Com es guanyen els diners?

Per guanyar dines fem sortides a diferents llocs: aniversaris, noces, acomiadades de solter, etc.

On viatgem?
Quan fem sortides ens ho paguen tot, depenent del lloc inclou el menjar.
I anem a qualsevol lloc, també depèn dels diners que siguin.

Tècnica para poder aprendre a tocar l'instrument?

La millor tècnica seria anar als assajos i anant escoltant i practicant en hores personals.

Què s'ha de tenir per poder tocar-hi:

S'ha de tenir ganes i motivació.

Vestuari que fem servir?

Portem una samarreta blanca que per davant surt un logo i per darrera posa el nom del grup Son da Rua.
I portem uns pantalons cagats de diferents colors, n'hi ha de verds, liles, vermells i grocs.
La roba la paguem nosaltres.

Instruments: Agogos 9, tamborins 9, timbes 6, repenics 5, chocalchos 9, caixes 5, zurdos 11, cortadors 4.







Text argumentatiu: Els pares han d’intervenir en la tasca educativa de l’escola?


L'escola és un lloc on s'imparteixen uns coneixements importants per als nostres fills i filles ja que hi passen moltes hores. L'educació dels infants és una responsabilitat compartida entre el col·legi i la família.

Per una banda, la implicació dels pares en les escoles afecta positivament el desenvolupament dels fills. És important que els pares mantinguin contacte amb el tutor o tutora per poder transmetre la forma de ser del seu fill i els objectius que tenim proposats per a la seva educació. També són importants aquestes visites, perquè els professors coneguin l'estil i àmbit familiar en el que viu.

Però per altra banda, no tots els pares donen la mateixa importància de la seua implicació en l'educació dels seus fills, ja que pensen que no tenen cap responsabilitat després de deixar els seus fills a carreg de l'educadora.

En definitiva, crec que per part de tots hauríem d'assistir a les reunions que es convoca'n a l'escola i també participar i col·laborar les famílies per a la realització d'activitats (aportació de materials, acompanyament en les sortides, festes,...) per tal de els nostres fills puguin gaudir d'una bona educació i tan els pares com els professors estiguin assabentats de tot el que succeeixi en qualsevol àmbit.

Text argumentatiu: La tecnologia substituirà els mestres?

Les noves tecnologies, ja se sap, que en un futur aniran avançant, però mai substituiran

els professors, que són els qui guien l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.

En primer lloc, aquestes aplicacions són accessibles des de qualsevol lloc i en qualsevol moment; han fet possible una major implicació dels estudiants.
També, els alumnes poden dedicar més temps als programes on line, perquè aprofiten qualsevol moment del dia i el resultat és que aprenen molt, fins i tot més que en els cursos presencials.

Però, en segon lloc, podem pensar que les màquines seran imprescindibles, però si cada vegada anem posant-ne més, hi haurà menys treballs per a les persones.
Els avantatges que tenim si hi ha professors o professores: ens poden aclarir idees, tenir una relació afectiva, controlar el grup classe, etc.


En definitiva, crec que s'han d'anar incorporant noves maquinaries, però no fer molt ús d'elles, ja que una gran part de l'aprenentatge adquirit, ens l'han proporcionat els professors.

Text argumentatiu: És convenient dur els nens a l’escola bressol a partir dels 4 mesos?

Les escoles bressol, són un lloc per als fills, on els podem “deixar” perquè els pares treballen, o per altres motius personals.

Actualment, la majoria dels pares pensen que és imprescindible portar-los a l'escola bressol.

D'una banda, ens ajuda bastant i ens tranquil·litza poder deixar-los en un lloc de confiança, on els educadors estiguin ben preparats i siguin sempre les mateixes per desenvolupar-li els sentits. D'aquesta manera, quan comenci l'escola li costarà menys la incorporació ja que s'hi haurà acostumat. A més a més, les escoles bressol van bé, per als pares que treballen i no tenen ningú amb qui deixar els seus fills.
Però l'escola bressol suposarà una despesa econòmica.

I per altra banda, n'hi ha que sense necessitar-ho, creuen que el millor per als infants és sortir aviat de casa i contactar amb altres nens.
Però un nen/a de quatre mesos necessita l'estima dels seus pares, perquè així el vincle que s'estableix entre pares i fill sigui molt sòlid i l'infant creixi saludablement i amb pocs problemes.

En conclusió, crec que s'hauria de demanar més ajudes, almenys per poder quedar-se la mare o el pare durant els primers dos o tres anys de vida. Encara que el procés d'adaptació és vital.

Text argumentatiu: Els grafitis són art?



El grafit és un acte de vandalisme que pot transmetre missatges ofensius i a més a més representa una despesa econòmica important per a la ciutat.
Quasi sempre està a llocs no permesos i provoca una contaminació visual, a més a més de fer malbé la capa d'ozó.

Les persones que pinten “grafits”, cada vegada són més, però aquest no és l'únic problema. Comencen a fer-ho perquè tots els del seu entorn ho fan i volen formar part del grup.

Dit d'una altra manera, diuen que això es art perquè expressen els seus sentiments, però no és així, perquè cada persona té un art i l'ha d'expressar d'alguna manera que estigui ben valorat i tothom pugui gaudir d'allò.

En definitiva, crec que això del grafit es una pèrdua de temps i diners. Crec que s'hauria de prohibir totalment i multar-los a tots i fer que els qui ho fan entenguin el concepte i no ho tornin a repetir.

Text argumentatiu

És aquell on predomina l'argumentació i que exposa
 l'opinió de l'autor sobre un assumpte.
Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions 
per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió.

L’estructura de l’argumentació consta d’una tesi o plantejament, que és pretén defensar; el desenvolupament, que és la presentació dels arguments per defensar la tesi i es fa amb ordre i claredat i finalment; la conclusió, que és la síntesi de la tesi argumentada.

Estructura
1.- L'exposició: es presenta la tesi, la idea que es vol demostrar.
2.- La demostració: es presenten els arguments que corroboren la tesi de qui argumenta i que
han de servir per convèncer l'interlocutor.
3.- La conclusió: recull i enuncia de manera sintètica i clara la tesi de l'autor i ofereix nous
temes per tractar en un futur.

En aquests tipus de texts els recursos lèxics i gramaticals més utilitzats són:


Locucions adverbials ( primerament, en segon lloc...)
Nexes i connectors ( no obstant això, en canvi, en conseqüència, per tant...)
Conjuncions causals (perquè, ja que, etc.)

La funció del llenguatge predominant és la conativa o apel·lativa i la referencial ja que ens mostra uns fets objectius. El temps verbal que s’utilitza sobretot és el present d’indicatiu. Els recursos retòrics que s’utilitzen són les metàfores, les repeticions, la perífrasis, els paral·lelismes, etc.

Per finalitzar, direm que la comunicació quotidiana està plena de situacions argumentatives, en la família, en el món laboral, etc.

domingo, 20 de noviembre de 2011

Descripció d’un sentiment: l'angoixa

Fa uns dos anys, un dia de Sant Joan, vam estar sopant tota la família a casa de la meva tieta.
Després d'haver sopat i tot, vam voler sortir al carrer i vam començar a tirar coets. Un cop d'haver-nos-ho passat molt bé, de sobte vam començar a veure com sortien escarabats de les clavegueres i llavors vam començar a mirar: estaven per tot arreu, pujaven pel portal, pels cotxes, etc. I en aquell moment vaig sentir una fòbia a aquells insectes i vaig començar a saltar, cridar i l'hora em vaig posar nerviosa, a sobre em picava tot.
També vaig tenir molta angoixa quan el meu oncle va agafar i va treure de casa seva, un fogó i va començar a matar-los tots. Entre ell i els veïns van seguir fent-ho.
Finalment vam veure que no paraven de sortir i vam trucar les persones que s'encarreguen de netejar les clavegueres. 

Descripció de l’aula des del punt de vista d’un insecte.


Entre moltes taules i cadires estava jo, al terra caminant.
Jo i la meva família vam envair l'aula quan unes coses gegants, trepitjaven el meu germà.
L'aula era immensa i de colors reflectants, tenia dues portes màgiques que mai vam poder obrir. I allà, nosaltres sabíem que hi havia menjar per a tots.
De sobte, un dia ens van tancar la porta per on entràvem i vam haver de fer un altre camí, era un lloc tot fosc i amb sorolls estranys. I vam aparèixer al sostre de l'aula i des de allà hi havia unes vistes impressionants, semblava que voléssim, estàvem a molta altura i ens reflectien uns llums molt potents de color groc.
Després ens vam enfilar en uns fils i vam veure que l'aula tenia una pissarra verda i petita, tres armaris marrons amb quatre portes cadascú, uns papers amb fotografies enganxades a la paret, dos finestres, uns quadres d'una verge, una vidriera amb instruments a dins i uns cubs de la brossa.
Després d'observar-ho tot, vam relliscar i vam caure a sobre d'un laberint molt gran, entre mobles i objectes i ja mai més vam poder sortir d'aquell lloc.


Descripció del color gris

En primer lloc, el color gris s'associa amb la independència, l'auto-suficiència, l'auto-control, perquè és un color que actua com a escut de les influències externes.
El gris és la barreja del blanc i negre.

Per a mi el color gris significa tristesa, foscor, dubte, una fusió d'alegries i penes, de persona avorrida, monòtona i sense sentit.
Encara que no sempre ho veig d'aquesta manera.
Simbolitza neutralitat, indecisió i absència d'energia.
No obstant això, el gris pot generar sentiments negatius; denses i foscos núvols grisos, la boira i el fum.
També està associat amb els signes Gèminis i Aquari.

Per últim, les paraules claus del color gris són: estabilitat, generositat, grans dots organitzatives, aïllament, independència.
Les coses es diuen grises, per no dir que són del tot blanques ni del tot negres.

Text descriptiu

Definició:

El text descriptiu consisteix en presentar o explicar detalladament com són les coses , les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients, donant detalls de les seves característiques o les seves qualitats.
És la representació d'alguna cosa amb paraules.
En un text descriptiu són molt freqüents els adjectius i de tipus situacional.

Tipus de descripcions:

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa ( en la que no dones la teva opinió), i també pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que descriu (aportes opinió, sensacions).

Estructura:

L’estructura del text descriptiu s’organitza segons la importància dels elements que hi intervenen. Consta de dues parts: tema i expansió.

En el tema es presenta el motiu de la descripció en forma de definició. Es desenvolupa el tema amb nova informació.
L'estructura ha de ser molt senzilla.
Coincidiria en bona mesura amb el títol que podríem donar al text.

L'expansió es basa en una enumeració selectiva dels elements que fan distingir l’element descrit d’altres semblants i l’enumeració exhaustiva, on es citen tots els elements que es vulgui.
Les informacions que s’aporten a la descripció s’han d’agrupar per sectors de manera separada.
És el desenvolupament o difusió d'una opinió.

El procés per fer una descripció:
S'ha de observar, seleccionar, distingir i redactar.


Exemple:
Text descriptiu:
"Enmig d'una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa a les afores del poble, aïllada, envoltades d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres éren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana".

Qüestionari de l’article “10 claves para ser un orador 10”

1. Per què és important saber escoltar per comunicar-se?

- Per saber comunicar-se hem de saber escoltar mantenint silenci i saber entendre la persona que et parla, així després poder respondre adequadament.

2. Per què cal tenir “ la ment en silenci”?

- Perquè així el que escoltes ho analitzes i ho entens, en canvi si estas pensant en una altre cosa no te'n assabentes.

3. Quina importància té el fet de pensar per se un bon orador?

- Un bon orador és aquell que treballa molt el seu discurs i en cas d'equivocació poder-se'n sortir fàcilment.

4. Què vol dir que s'ha d'adaptar el missatge al públic i al context?

- Ens hem d'adaptar a la persona que tinguem davant, perquè no ens hi fixem, el més probable és, que no ho entenguin.
Hem de saber com explicar una cosa als nens i el mateix però diferent manera, forma per les persones més grans.

5. Són necessàries l'autenticitat i l'honestedat en la comunicació? Per què?

- Per poder exposar un treball, etc. El principal és confiar en si mateix, per poder donar una informació verdadera i amb sinceritat. Això és nota ràpidament, per la forma d'expressió facial, la postura, es desenvolupa i senten millor quan estan tranquils.

6. Com podem mantenir l'atenció del públic?

- Perquè estiguin atents, s'ha de fer preguntes que siguin interessants i ells es puguin motivar i pensar.

7. Què és l'empatia? Com s'aconsegueix?

- Posar-te en el lloc de l'altra persona, per detectar els ànims o pensaments dels altres.

- S'aconsegueix escoltant els que ens envolten.
És fàcil desenvolupar i molt important per un bon comunicador.
També, compartir sentiments amb els altres.

8. Quin paper juguen la veu i el cos en l'acte de la comunicació? Per què?

- Saber vocalitzar, entonar i parlar molt clar.
Mantindre que estiguin atents, sense distreure's.
La persona que explica ha de saber tenir un aspecte positiu, el cos diu molt, ulls, mans i postura. Els moviments que es fan potser inconscientment, però el públic visualitza nerviosisme, etc.

9. Pel que fa l'apartat “10 frases cèlebres”, treballeu en parelles i trieu una de les deu frases que hi ha sobre la comunicació. Comenteu per què l'heu triada.

2- El tiempo que necesito para prepararme un discurso de 10 minutos es de dos semanas. Lo que necesito para uno, de una hora. I si quieren que haga uno que dure dos horas estoy listo ahora mismo.


Explicació: Es refereix al fet que com menys temps tenim per parlar, més s'ha de treballar perquè tota la informació la puguis dir però més reduïda.
En cas que et donin menys temps (un minut) tampoc pots desenvolupar el tema, per tant solament s'ha de dir el títol i el resultat que s'ha d'obtenir.
I finalment, si te deixen molt temps no hi ha problema, perquè pots parlar desenvolupant tot el que vulguis o puguis.

Descripció d’un company

La Sílvia d'Educació Infantil 1

La meva companya es diu Sílvia, té el cabell castany-ros i llarg, ulls marrons, estatura normal i porta ulleres.
És una persona molt sociable, és a dir, extrovertida. També és molt detallista i observadora.
Un defecte és la seva falta de concentració, ja que amb facilitat és distreu.
El que voldria arribar a obtenir és acabar els estudis desitjats i en cap moment li agrada dependre de ningú.

Viu al centre de Barcelona i per desplaçar-se fins a l'escola ho fa amb metro.
Fa un temps va fer un curs de monitora de lleure i per això vol ser educadora. A més a més, treballa en una botiga venent roba i complements dels nadons i això encara li fa venir més ganes.

També ha sigut voluntària en ONGS i la motiva poder ajudar les persones amb problemes i discapacitats.